Lliges aquesta recomanació al facebok: "Un alumne de Ferran Adrià crea el primer Gastro Chill Out de València", acompanyada d'una foto amb olivetes esferificades, i... què fas? Anar-hi de cap.
Està al mateix edifici que l'hotel Solvasa, una antiga fàbrica-molí de farina del segle XIX.
Suposem que les 3 ditades són les de Juan Carlos Lluch i Alexandra Izquierdo (Salsia Food and Feeling) i la de Juanjo Marí, xef acabat d'aterrar a València des de Singapur (Ferran Adrià; equip del Bulli -Pol Perelló o Alain Devahive-).
Hi ha aparcament gratuït al soterrani. S'hi accedeix per una àmplia entrada amb un jardinet de palmeres. Fa bon solet, però no hi ha ningú fent-se l'aperitiu; entrem al restaurant per l'hotel. La sala ens decep un poc, és com un garatge decorat, poc lluminosa i sorollosa; està plena, això sí; la taula que ens adjudiquen és molt menudeta, de fusta.
Ens porten la carta i ens expliquen que es comença per uns aperitius freds i calents, i després ja hi ha per a triar les tapes, un arròs (especialitat: de manetes, boletus i vieires) o uns fideus, i una carn.
La carta de vins és molt curteta. Ens comenten que és reduïda perquè allò és un gastro bar, i a més volen que tot siga molt valencià. Beurem el cava de Chozas Carrascal Brut Nature Reserva (DO Cava. Chardonnay i macabeu. 26 €. Fruita blanca, un poc de crema pastissera. Senzill, agradable).
Decidim dinar de picadeta.
Com a entrant fred, a la carta posava "jamoncitos con airbags y nuestra aceituna esferificada", però les olivetes vénen acompanyades d'un tartar de salmó. No entraré a discutir si les olivetes són com les del Tickets o no... Està bé que les tasteu.
Com a aperitius calents, un biquini de tòfona, mozzarela i pernil (ben presentat, mos agradable) i una truita de creïlla deconstruïda (tampoc vull entrar al tema de la doconstrucció, trobe que s'ha parlat massa de la parauleta i de la tècnica. Això sí, està ben bona, siga el que siga)
Continuem amb una tapa fora de carta: tartar de gambes amb cloïsses. Molt de sabor; una ensalada amb vinagreta de pistatxos, mangrana, pernil d'ànec i pols porcina (cotna de porc!) i una terrina de porquet de Segóvia amb puré de coliflor i pera osmotitzada en el seu suc. La carn, boníssima, punt tendre rostideta per fora...
I per a les postres, La terrreta Naranja (escrit així, sí. Coca amb crema de taronja, gelat i "terreta" per damunt)
Sé que haver treballat amb l'equip del Bulli deu ser una experiència increïble, però també alça expectatives difícils d'acontentar...
No parlen valencià.