Fiore di zucca.

Un aperitiu que em portava a infantessa i als viatges a Itàlia, flors de carabassó rebossades.
De primer vam demanar un arrós d'escamarlans i llonganissa, puixat de gust, però amb uns escamarlans de textura i cocció perfectes; i verdures amb vieires al wok, tot al se punt, la vieira es desfeia a la boca i no estava crua.
De segon, un rap amb espinacs, xampinyons i ceba caramelitzada, bó. I fetge d'anec amb pomes.
De postres, tarta fina de peres, feta al moment, d'una textura increïble.
Per veure una copa de vi de la casa ( un priorat) i aigua.
Dos cafès.
Restaurant totalment recomanable, plats abundant, coccions justes; bon servei, local petit però ben resolt.