Tàrraco vinum & dominio de tares

Ahir per segona vegada em reunia amb el grup de tast, Tarraco Vinum. Aquest cop, per escoltar a Luís Oliván (Director Comercial del grup Dominio de Tares). El local escollit, De Vins, un restaurant tipus winebar dels d'ara, però amb ganes de fer les coses bé i d'agradar (s'agraeix el tracte personal i profesional)

Amb el temps he après que aquests tipus de projectes empresarials, el que més importa són les persones. Luís és una gran persona, un pou de ciència i sabiduria, dins aquest podrit món del vi que tant m'agrada. Ni gomines, ni vestits d'Armani per explicar els vins que representa, les coses són més senzilles del que ens han fet creure.

El grup Dominio de Tares està format per:

Lusco 2008 a la copa es presenta viu, brillant. D'intensitat aromàtica mitja, és fresc, notes de llima i poma. Notes SO2 que en pocs minuts s'esvaeix (tot i ser un 2008 fa una setmana que està embotellat, ja que descansa entre 10-12 mesos en dipòsits d'inox amb les lies). L'entrada en boca, predomina l'acidesa que dóna pas a fruita, cítrica i tropical. Postgust de mitja durada. (PVP aprox 12€)

Pazo Piñeiro 2006 color groc daurat amb reflexes grisos. A l'igual que l'anterior expressió aromàtica mitja, comença tancat, algo reduit (abans de sortir al mercat, descansa un any en ampolla). Els aromas són de fruita més evolucionada, més madura: codony, mineral i notes d'hidrocarburs. En boca entra dolç, amb una acidesa domada i de postgust de mitja durada amb records a goma blanca (les Milan Nata de tota la vida) (PVP aprox 20€)

Cepas Viejas 2006 aquest vi neix de ceps de més de 60 anys i és sotmés a una criança de 9 mesos en fusta de 2-3 any, francesa i americana.  Al principi es manté tancat, reduit i amb notes a cautxú. El pas del temps fa apareixer notes de pruna negra, confitura de fruits del bosc, endrines (patxaran), cassis, especiats i balsàmics, com la regalèssia . (PVP aprox 13€)

Bembibre 2005 vi procedent de ceps d'uns 50 anys i d'una criança de 15 mesos en roure nou americà. A diferència de l'anterior es presenta nèt i amb una alta intensitat aromàtica. Fruita vermella, cireres i gerds amb una fusta molt ben integrada. Seguit de notes dolces de vainilla i canyella. Evoluciona a mentolats i sotabosc. (PVP aprox 25€)

Tant el Cepas Viejas com el Bembibre, han millorat al llarg del tast. Han començat durs, rústics, reduits i tancats per finalitzar amb suavitat, tendresa, delicadesa i sensualitat.

Cumal 2005, personalment el millor de la nit. Prové d'uns ceps d'uns 90 anys, plantats a més de 800m. d'altitud, alguns dels quals són prefiloxerics (peu franc) i creixen sobre el terreny (rastregen). És sotmés a 15 mesos de criança en roure nou francés i húngar. Aromàticament intens i net. Barreja d'aromes de sotabosc i fruita vermella madura (nabius, gerds...) Entrada dolça, golosa, fruita madura i fusta ben integrada. Postgust llarg i molt agradable. (PVP aprox 21€)

A part, Nacho (component i un dels membres més actius del grup) ens tenia preparades dues sorpreses a ampolla tapada; un riesling rumanés que no recordo el nom ni falta que fa, i un interesant Tempranillo 2008 blanc de Pago del Vicario, celler situat a Ciudad Real. Elaborat com un Blanc de Noirs, és a dir, a partir de raïms negres elaborem un vi blanc. A mi, em va enganyar totalment, els aromes primaris marcadament florals junt a un marcat punt de sucre residual, em va fer pensar en Alsàcia i relacionar-ho amb la varietat Gewurztraminer. Vaja que puc dedicar-me a un altre cosa que això del tast a cegues no és el meu fort. Je, je!!!

Salut!!