Resaca
Resaca
Hola foro! Para vuestra información.
Hoy en el periódico Avui (6/10/2003) ha salido el siguiente escrito de la escitora valenciana Isabel-Clara Simó titulado ’La Ressaca’.
http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm
Como no tengo tiempo de traducirlo completamente al castellano haré un breve resumen.
Habla de un estudio americano sobre la resaca. Parece ser que las mujeres se ven más afectadas por ello. Sin embargo faltan bastantes datos sobre las mujeres y hombres objeto del estudio, así como el tipo de bebida (licor, cerveza?). Esto parece confirmar que los ’machos’ deben aguantar más el alcohol que las damas más ’femeninas’ que deben marearse con sólo olerlo (sic). El artículo termina con el evidente beneficio para la salud que supone el vino (claro está, tomado con moderación) tanto en hombres como mujeres.
Salut!
Link
Ver mensaje de JoanFQuizá el link no funcione correctamente.
El artículo:
DE FIL DE VINT
LA RESSACA
Isabel-Clara Simó
Aquest diari, a les utilíssimes pàgines de Ciència, ens informava que uns conspicus investigadors de la Universitat de Missouri-Columbia, dels Estats Units, han estudiat el comportament del cos amb les begudes alcohòliques i han arribat a la revolucionària conclusió que les dones patim més de ressaca que els homes. De tota la vida que he sentit a dir que els homes aguanten l’alcohol més que les dones, però això no hi fa res, perquè no podem comparar les tradicions populars amb les investigacions serioses dels científics. Diu la notícia, que deu ser una breu ressenya d’un estudi voluminós, que la cosa té a veure amb el pes corporal. Jo tinc seriosos dubtes sobre la qüestió, perquè la prova l’han feta sobre 1.230 joves, que suposo alumnes universitaris, i, per tant, el factor edat no hi ha intervingut. ¿I les noies obeses, aguanten més la beguda? I l’estat dels ronyons? ¿I la diüresi, no hi intervé? ¿Suar molt o poc, fer exercici o no fer-ne, no hi està relacionat? I, encara més: quina mena de begudes alcohòliques han provat?
Com veieu tinc moltes preguntes perquè hi tinc una enorme curiositat: les investigacions ventilen la informació oral, que és imprescindible en una societat cohesionada, però que també és el perniciós vehicle de les llegendes més reaccionàries. Una de les informacions que ens han arribat, i de la qual es fan eco pel·lícules i novel·les, és la relació directa entre la virilitat i la capacitat d’aguantar la beguda: com més mascle és el noi -i si és Clark Gable no hi ha punt de comparació, i perdoneu-me les jovenetes-, més pot beure sense fer tentines. Una senyora, sobretot si és ben femenina -una expressió carca que equival a bleda, veges quina mala sort que tenim les dones, que sovint som confoses amb aquesta quenopodiàcia de sabor esvaït i verdor apagada-, s’ha de marejar de seguida que ensumi una copeta; no hi té res a veure el pes corporal, sinó la virtut.
Ara bé: ¿han tingut present el vi, els eminents professors de la universitat nord-americana? Els qui provenim de la cultura del vi, que coincideix amb l’Europa continental, dit sigui amb tot el respecte pels nostres germans musulmans que hi conviuen, tenim la convicció, reblada per la ciència, que el vi no fa mal, a menys que n’abusis, sinó tot el contrari. Tant si ets home com dona, prim o gras, frugal o crapulenc. I a condició que provingui de la vinya, i no del laboratori...